El Jclic a la xarxa!

Per fi!!
Si, em sembla que he aconseguit penjar el Jclic a la pàgina web. Ha estat una cosa ràpida per sortir del pas, ja ho se... Però lo important és que ja està penjat, sigui el que sigui!!

http://lostaoramon.googlepages.com/

Contes... a cau d'orella.

Buscava per internet contes en mp3 per a poder explicar-ne un a l’hora de seminari. He trobat un web on hi ha moltíssims contes i rondalles enregistrats per Pep Tort, que ha col.laborat amb moltes ràdios i ha publicat llibres i cds de contes. També dóna conferències i fa cursos i xerrades.
Contes... a cau d’orella.
Molts dels seus contes els trobareu a la seva pàgina web:

http://www.peptort.com/

Video del Collaso i Gil

Aquest any he fet les pràctiques de magisteri infantil a l'escola Collaso i Gil. És una escola situada al barri del Raval de Barcelona. En aquesta escola hi ha alumnes de families vingudes de molts països i de fins a 18 llengües diferents.
Aquest és un video que va fer el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i es veu als nens interactuant i aprenent la nostra llengua.
si no es carrega visiteu
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17210&p_num=3

Centre de Recursos Educatius Joan Amades ONCE

Una amiga meva és professora d’un Cicle d’Educació Infantil a Solsona i la setmana passada baixava tota la classe a Barcelona per fer una visita al Centre de Recursos Educatius Joan Amades de l’ONCE. Vaig aprofitar l’avinentesa i m’hi vaig apuntar. Ens van ensenyar material per als nens invidents que podrem tenir en un futur a les aules, com funciona l’ajuda a l’escola per part de l’ONCE, ens varem sentir una estona invidents al fer activitats amb els ulls tapats i, en relació amb les TIC, ens van mostrar com funcionen els programes adaptats per ordinadors, mòbils o reproductors d’mp3. Els invidents treballen amb l’ordinador accedint a internet o fent servir el correu electrònic gràcies a uns programes en el que una veu quasi humana els diu els menús o on es troben en aquell moment a la pantalla... Realment impresionant! El senyor cec que ens ho mostrava ja tenia l’últim llibre del Zafón al reproductor d’mp3 llest per escoltar.
Una ironia del destí: El Windows Vista no accepta aquests programes per a invidents... Serà pel nom del Windows?

http://educacion.once.es/home.cfm?id=5&nivel=2&orden=1

La desesperança de les noves tecnologies

Estic una mica desesperat. No aconsegueixo acabar la pràctica de la pàgina web amb l’enllaç al JClic. Vaig aconseguir crear una pàgina web amb el creador del Gmail, però després ni la trobava!
Ara ja l’he trobat però tampoc no se molt bé com funciona.

http://lostaoramon.googlepages.com/

A pesar de tot això encara tinc esperances i amb el pensament positiu que em caracteritza crec que al final ho aconseguiré.
Fins llavors continuarem la lluita!! No podràs amb mi JClic!!
Hasta la victoria siempre!

Salta l'esquirol!

Aquesta és una cançó que cantava a l'escola quan era petitet i encara es canta ara!

Aquesta fotagrafia és especial. És el final d'un camí de descoberta pel Gimp i fa 175 x 220 píxels per polzada i ocupa 7,76 KB.

El Gimp és un programa de tractament d'imatge que treballa per capes, com el Photoshop, però que pertany al programari lliure, o sigui que és gratis. Us el podeu baixar, igual que molts altres programes a www.softcatala.org

Aquesta és la meva fotografia una mica retocada amb el programa Gimp. He retallat el meu contorn i li he esborrat el fons. També he esborrat el nom que apareixia al peu amb l’opció de “clonar”. He copiat un trosset de jersei a sobre de les lletres. Per acabar he canviat el color deixant la foto en tons de grisos.
He de reconèixer l’ajuda d’un amic que m’ha fet de guia en aquesta selva de les noves tecnologies. Una selva que hem d’explorar per tal de moure’ns en la realitat actual.

La meva experiència amb les..."noves tecnologies"

Jo vaig nèixer al final dels anys 70. Això vol dir que el meu veí tenia un Amstrad amb el que jugàvem a un joc de les olimpíades... i diuen que amb allò va arribar a la Lluna la nau Apollo 11, però algú s’ho creu? Ni la11 ni les 10 anteriors.
Recordo quan el meu pare va portar a casa un IBM amb un disc dur de –atenció!- 81 megues. A l’institut apreníem el llenguatge MS-DOS i anàvem al cine a veure Tron (Quina pel·lícula! Encara ara és espectacular!).
El meu primer mòbil el vaig tenir amb 18 o 19 anys i jo encara comprava vinils i havia vist cassets de 8 pistes dels meus pares.
Sóc d’una generació que crec que em agafat el tren de les noves tecnologies pels pèls. La meva germana gran està lluitant per no desconnectar-se i poder entendre al seu fill de 12 anys (que mai s’ha comprat música original) i els meus pares ho tenen ja molt difícil (si sentíssiu com pronuncia la meva mare Bluetooth...)
Amb tot això vull dir que estem pujats al tren i que volem dominar l’ Itunes (que costa lo seu), tenir un bloc i penjar vídeos al Youtube!
O potser en realitat tot això l’únic que fa es crear-nos noves necessitats que ens poden amargar l’existència?